Cal no confondre la conjunció si (sense accent gràfic) amb l'adverbi afirmatiu sí (amb accent diacrític).
La conjunció si, sense accent gràfic, pot introduir oracions emfàtiques. Per exemple:
Mireu si n'hi ha de possibilitats!
Em dius que potser tinc raó... I tant si en tinc!
També es pot fer [...]
Per expressar prioritat, es poden fer servir les construccions abans de + infinitiu o abans que + verb en subjuntiu. Per exemple:
Abans de dir qualsevol cosa, vull que sàpigues que no ha sigut culpa nostra.
Abans que diguis qualsevol cosa, vull que sàpigues que no ha sigut culpa nostra.
L'última [...]
De vegades, l'adverbi no es pot utilitzar sense que aporti un valor negatiu a la construcció. És el que es coneix com a negació expletiva i, generalment, és opcional.
Els casos més habituals d'aquest tipus de negació són els següents:
Amb els noms del tipus por o temor i també amb els verbs [...]
Els quantificadors que es fan servir en oracions que ponderen la qualitat o la quantitat, amb adjectius i adverbis, són que, com o si. Per exemple:
Que n'és, de bo! o Que bo que és!
Que endarrere que seus!
Que n'és, de lluny!
Com és d'impacient!
Si n'és, de beneit! o Si que és beneit! o Si que [...]
La construcció de participi donat + nom es fa servir amb el sentit de 'considerant'. Per exemple:
Donades les dificultats per anar fins a l'aeroport amb autobús, va decidir agafar un taxi.
Donat el caràcter que té, val més que no li'n tornis a parlar.
Altres construccions de participis que tenen [...]
En català, s'han generalitzat les construccions de pronom interrogatiu davant d'infinitiu, sobretot en oracions negatives amb tenir o haver-hi: no tenir per què + infinitiu, no tenir amb què + infinitiu, no haver-hi de què + infinitiu. Per exemple:
No tens per què anar-hi.
Ella ja no té amb què [...]
Per expressar una obligació, una necessitat o una conveniència que s'ha de complir, es poden fer servir diverses construccions. Les més habituals són les següents:
haver de + infinitiu. Per exemple: He de presentar l'informe demà al matí.
caldre + infinitiu (o caldre que + verb en subjuntiu [...]
En les oracions de relatiu adjectives en què l'antecedent del relatiu és humà, es poden fer servir els pronoms que, qui o el qual (la qual, els quals, les quals), segons el cas.
1. En funció de subjecte, es fa servir el pronom relatiu que en les relatives especificatives i en les explicatives. En [...]
En català es poden fer servir les construccions és el mínim que pots fer, com a mínim, no pots fer sinó, entre altres, per expressar el significat 'almenys, si no més'. Per exemple:
Encara que no vulguis estar-t'hi gaire estona, t'hi hauries de presentar, com a mínim.
És la festa d'aniversari [...]
mentre
Mentre (i no mentres) és una conjunció que pot tenir un valor temporal i, com a conjunció, sempre enllaça dues oracions, és a dir, sempre
expressa la relació de subordinació entre dues oracions. Per exemple:
Mentre et dutxes començaré a fer el dinar.
A més, també pot tenir un valor [...]
